Oasis

     Des de ben petits haviem sentit a parlar dels oasis, i amb això en teniem una imatge que representava el que ens havien explicat. Un punt al mig del desert on hi ha aigua i palmeres, val a dir que la idea que teniem fins fa ben poc, no diferia gaire de la que tenim ara. Diguem que ara la tenim més concreta i detallada a part de més real.

     Hem vist tantes variants d'oasis com de deserts, des d'un pou amb un parell d'arbres a un riu envoltat de palmeres, però tots segueixen la mateixa tònica, l'aigua, el gran element clau de la evolució dels éssers. I ara més que mai, després del que hem pogut veure, la podriem afegir com a sinònim de vida i d'aquí la gran característica de l'oasis, és un punt de vida, vida en mig de l'inhabitable, fertilitat en mig de l'infèrtil, abundància entre escassetat. Des d'aquí al mig de les dunes es fa difícil esbrinar l'etimologia de la paraula oasis, però sincerament no sé si ens equivocariem massa apostant per quelcom similar o relatiu al significat del mot vida, ja que és el que ens transmet cada vegada que en trobem un.

     Quilòmetres i quilòmetres de sorra, pedres, pols, algun matoll sec, dunes, montanyes àrides i rius secs plens de sorra, tot això ajuntat amb una temperatura mitjana de més de quaranta graus i un vent calent que crema la pell, asseca els llavis fins al punt de que s'enganxa la llengua al paladar, costa parlar i s'emplenen de sorra juntament amb els ulls i el llagrimal, les condicions són dures, el terra crema i les sombres escasejen, encara més a pler mig dia.

     L'opció de vida sota aquestes circumstàncies es fa cada vegada mès difícil per tot ésser viu, d'aquí que molts animalons acaben optant per la vida nocturna. I entre tot això, hi resisteix un punt d'esperança, un punt de vida un punt on tot es fa més fàcil. És una zona on hi conviuen tots els éssers on hi ha i s'hi crea vida, un oasis.

     

     Després de passar hores i hores en mig d'un paisatge àrid, sec, infèrtil, i no parar de veure més o menys sempre les mateixes tonalitats ocres, sempre arriva el moment en que es comença a divisar en l'horitzó quelcom diferent. El que veiem primer són les palmeres o arbres que sobresurten de la usual linia recta de fons, els ulls se'ns obren i començem a imaginar el que ens espera.

          Conforme ens anem acostant les figures es van fent cada cop més i més visibles i deixifrables, el color verd es va fent cada cop més present i amb això una onada de frescura s'apodera de les nostres ments, alguna casa, animals i persones. Ja som ven a prop i es respira moviment, tranquilitat, frescor i entre tot això vida. Tot canvia, canvien les plantes i arbres espinosos per arbres més frondosos, també la sorra per l'herba i els corbs per tot tipus d'ocells que es refugien entre l'hospitalitat de l'indret.

     Trobar un oasis és una oportunitat de menjar, beure i relacionar-nos entre d'altres. L'aigua se'ns acaba molt ràpid i poder emplenar dipòsits es converteix amb tota una benedicció. Cal dir que quant més en mig del Sahara estem, més complicat es fa trobar l'aigua a profunditats assequibles, i també cada cop els pous escasejen més i les superficies d'aglomeracions d'arbres o palmeres són més petites. Però tot i això quasi bé en trobem un per dia, en certa manera, ens alegra el dia, ens dòna un respir i un punt d'energia per seguir endavant. A vegades una dutxa i uns regals com un bon àpat típic de la zona, uns tès, una mica de llet, i sobretot molts bons moments per compartir amb gent tant igual i alhora tant diferent.

     Els oasis ens han inspirat molt i molt, ens acullen amb gran hospitalitat i sempre ens donen la oportunitat de passar una tarda i nit ben acollidora immersos a la natura.