Des de ben petits haviem
sentit a parlar dels oasis, i amb això en teniem una imatge que
representava el que ens havien explicat. Un punt al mig del desert on
hi ha aigua i palmeres, val a dir que la idea que teniem fins fa ben
poc, no diferia gaire de la que tenim ara. Diguem que ara la tenim
més concreta i detallada a part de més real.
Hem vist tantes variants
d'oasis com de deserts, des d'un pou amb un parell d'arbres a un riu
envoltat de palmeres, però tots segueixen la mateixa tònica,
l'aigua, el gran element clau de la evolució dels éssers. I ara més
que mai, després del que hem pogut veure, la podriem afegir com a
sinònim de vida i d'aquí la gran característica de l'oasis, és un
punt de vida, vida en mig de l'inhabitable, fertilitat en mig de
l'infèrtil, abundància entre escassetat. Des d'aquí al mig de les
dunes es fa difícil esbrinar l'etimologia de la paraula oasis, però
sincerament no sé si ens equivocariem massa apostant per quelcom
similar o relatiu al significat del mot vida, ja que és el que ens
transmet cada vegada que en trobem un.
Quilòmetres i
quilòmetres de sorra, pedres, pols, algun matoll sec, dunes,
montanyes àrides i rius secs plens de sorra, tot això ajuntat amb
una temperatura mitjana de més de quaranta graus i un vent calent
que crema la pell, asseca els llavis fins al punt de que s'enganxa la
llengua al paladar, costa parlar i s'emplenen de sorra juntament amb
els ulls i el llagrimal, les condicions són dures, el terra crema i
les sombres escasejen, encara més a pler mig dia.
L'opció de vida sota
aquestes circumstàncies es fa cada vegada mès difícil per tot
ésser viu, d'aquí que molts animalons acaben optant per la vida
nocturna. I entre tot això, hi resisteix un punt d'esperança, un
punt de vida un punt on tot es fa més fàcil. És una zona on hi
conviuen tots els éssers on hi ha i s'hi crea vida, un oasis.
Després de passar hores
i hores en mig d'un paisatge àrid, sec, infèrtil, i no parar de
veure més o menys sempre les mateixes tonalitats ocres, sempre
arriva el moment en que es comença a divisar en l'horitzó quelcom
diferent. El que veiem primer són les palmeres o arbres que
sobresurten de la usual linia recta de fons, els ulls se'ns obren i
començem a imaginar el que ens espera.
Conforme ens anem
acostant les figures es van fent cada cop més i més visibles i
deixifrables, el color verd es va fent cada cop més present i amb
això una onada de frescura s'apodera de les nostres ments, alguna
casa, animals i persones. Ja som ven a prop i es respira moviment,
tranquilitat, frescor i entre tot això vida. Tot canvia, canvien les
plantes i arbres espinosos per arbres més frondosos, també la sorra
per l'herba i els corbs per tot tipus d'ocells que es refugien entre
l'hospitalitat de l'indret.
Trobar un oasis és una
oportunitat de menjar, beure i relacionar-nos entre d'altres. L'aigua
se'ns acaba molt ràpid i poder emplenar dipòsits es converteix amb
tota una benedicció. Cal dir que quant més en mig del Sahara estem,
més complicat es fa trobar l'aigua a profunditats assequibles, i
també cada cop els pous escasejen més i les superficies
d'aglomeracions d'arbres o palmeres són més petites. Però tot i
això quasi bé en trobem un per dia, en certa manera, ens alegra el
dia, ens dòna un respir i un punt d'energia per seguir endavant. A
vegades una dutxa i uns regals com un bon àpat típic de la zona,
uns tès, una mica de llet, i sobretot molts bons moments per
compartir amb gent tant igual i alhora tant diferent.
Els oasis ens han
inspirat molt i molt, ens acullen amb gran hospitalitat i sempre ens
donen la oportunitat de passar una tarda i nit ben acollidora
immersos a la natura.
Penseu que sou vosaltres els oassis per molta gent que, com jo, us llegim. Feu arribar una alenada d'aire fresc a les vides desertes de llibertat. Sònia.
Molta força germans Prat! Aprofiteu l'energia que dónen els oasis... i empleneu les ampolles de Solan de Cabras, no fós cas....
ResponderEliminarSergi.
Penseu que sou vosaltres els oassis per molta gent que, com jo, us llegim. Feu arribar una alenada d'aire fresc a les vides desertes de llibertat. Sònia.
ResponderEliminarHola guapos!! Paseu-ho tant bé com pogueu
ResponderEliminari així ens ho transmetreu a tots. Petons . Cosina glòria.