Vodoo (Vodú)

Durant el viatje ens anem trobant amb grans diferències culturals, de totes maneres un tret comú entre ambdos continents, i no només entre Àfrica i Europa, sinó un aspecte que comparteixen quasi totes les persones del planeta és la religiò. Fins al moment al nord de l'Àfrica ens trobem amb la religiò musulmana com a majoritària, però havent arribat a Togo i Benin ens trobem amb gran afluència també de cristianisme fet que ens sorpren. Però no només ens sorpren la presència de cristianisme, sinó que el que ens crida realment l'atenció és l'animisme i la relació que té la gent amb aquest món.

Ja des de Mali ens anavem interessant per l'animisme i de la manera com el practicaven i de com formava part de les vides de la gent.

Així vam descobrir que tant a Mali, com Burkina Faso, com Togo i Benin, l'animisme o les creences amb esperits, mals d'ull i bruixeria formen part de la vida quotidiana de la gent, i no només de manera sutil, sinó que és un aspecte molt important en la vida diària.

Gran part de la gent dóna la culpa a mals d'ulls o malediccions quan les coses no els hi surten bé i no només això sinó que molts viuen amb la por de que algú els faci bruixeria, així frequenten les visites a certa persona (capellà, chaman, marhabu) que domina aquestes arts i els pot ajudar a protejirse o a desfer-se de certs malefissis o a avisar-los del que pot passar al futur o del que va passar al passat.

L'animisme és compartit amb diferents graus encara que les persones siguin de religió cristiana, musulmana o altres. No és però fins al sud de Togo i Benin on aquest animisme es transforma i és converteix en una religiò propiament dita que s'anomena Vodoo.

Tots hem sentit alguna que altra vegada a anomenar aquesta pràctica, i el que ens bé a la ment és la típica imatge d'un ninotet amb agulles clavades.

No som nosaltres quí per a fer una explicació extensa i acurada del que realment és el vodoo. Però amb un mes de moure'ns per aquestes terres hem après algunes particularitats i hem fet algunes fotos curioses.

La cuna del vodú és el sud de Togo i Benin i d'aquí es va moure durant els darrers segles de la mà dels esclaus que sortien d'aquestes costes a altres parts del món.

S'han deïficat diferents aspectes de la vida i se'ls hi ha donat una forma determinada (fetische) i així rendeixen culte a cada un dels deus (vudús).

Representació d'un Vodú (Déu).

Al mig una olla penjada en un arbre, i tant a la dreta com a
l'esquerra dos fetishes de dos déus.
A la dreta podem observar l'ampliació d'una de les escenificacions

Una de les pràctiques del vodú és la predicció del futur. La manera de llegir el futur va ser una adquisició que va venir d'Egipte, consisteix en tirar certes peces al terra i depenent de la manera en què quedin posicionades se'n dedueix un significat o un altre.

Guies.
Hi veiem ampolla d'alcohol, diners,
 "runes" i objectes varis.

Les fotos de la dreta són d'una reunió on es predeix el futur, les dues persones són els guies i els demés són assistents.

Veiem entre altres objectes unes ampolles d'alcohol, també molt utilitzat. De fet en aquests poblets petits les benvingudes solen anar sempre acompanyades d'un o més “xupito” d'un destilat d'alta graduació.

Assistents a la reunió

Els caps de gallina i ànec són molt utilitzats, aquí podem veure un penjoll situat a la porta d'on es fa la reunió per predir el futur. A vegades es pengen a les entrades de portes o inclús s'adjunten en miniatures o escenificacions de persones, en altars o en qualsevol lloc amb la intenció de fer la funció que li correspon. No és d'estranyar trobar-se penjada al costat d'un altar una calavera d'au encara fresca, recent sacrificada junt amb la sang i les mosques al voltant.

No només caps, sinó cadàvers complets dissecats penjats a les portes de les cases, o a l'entrada del poble, com es pot veure a les següents fotos.

Entrada del poble, gallina penjada del travesser,
ampliació a la dreta.

Ampliació de la gallina penjada.

Passejant pels pobles s'observen gran diversitat d'altars, llocs de sacrificis i draps i perracs lligats en arbres sagrats, on s'hi fan sacrificis com matances d'animals o s'hi aboquen alcohols o altres liquits.

Amplicació petit altar al peu de l'arbre
de la foto de l'esquerra

Els altars i representacions de deus i altres estan ornamentats amb gran varietat d'objectes diferents i el que ens transmeten és que cada un està col·locat de manera especial i no aleatòria i que cada petit objecte té el seu significat, així doncs forques, cadenes, claus, candaus, agulles, animals morts, ossos, robes i colors tenen un significat i una intinció molt profunda fet que a vegades ens posa la pell de gallina.

Es pot observar al mig del pati una olla sobre un tronc plena de bastonets, i just al costat de les herbes
un altre fetische simple.

De safari a Burkina Fasso

Farts de veure documentals de fauna africana del Canal33 teniem set de veure animals, sobretot aquells que no podem veure a europa, animals grossos i en estat salvatge.

Pensavem que només es podien veure a Kenia i Tanzania o bé a l'Àfrica del sud, però ens van arribar veus de que a Burkina Faso, Togo i Benin ja hi havia parcs, on es podien avistar elefants, bufals, lleons, monos, cervits i altres espècies.

Quan en Max, un couchsurfing de Bobo-Dioulasso ens explicava la seva experiència, ens queia la baba i ens omplia de ganes d'anar i explorar les sabanes pel nostre propi peu.

Però hi havia un gran handicap, i era que no ens trobavem en la millor època per a veure els animals. Els parcs eren tancats degut a que estavem en plena època de pluges fet que dificultava l'avistament perquè els animals estaven mes esparcits perquè trobaben aigua a molts llocs, a més a més que l'herba era alta i en dificultava la visó.

Però tot i aquestes contres no ens vam fer enrera, nosaltres més tossuts que una banya de marrà, vam decidir endinsar-nos a la sabana amb la intenció de veure quants més animals millors. Hi estariem els dies que fes falta fins sentir-nos recompensats. Al final vam estar-hi cinc dies, vam dormir quatre nits a prop de cocodrils i envoltats d'elefants, lleons, bufals, antílops, gazeles i tot tipus de cavres salvatges, monos i altres bèsties que no vam aconseguir veure.

Resulta que per entrar al parc natural està prohibit fer-ho sense autorització i si s'entra diria que t'obliguen a agafar un guia i a pagar una entrada. Seguir aquest tipus de protocol no ens motivava així que mentre anavem tirant per la carretera asfaltada que borejava el parc nacional d'Arly, a la que vam veure un camí de terra que s'endinssava el vam agafar i de dret cap a dins.

Doncs el primer dia no vam veure quasi res, només un cervatell, i la cagarada fresca d'un elefant.

El segon dia algun altre cervatell daina gazela o digues-li com vulguis i...... un cocodril.

Si si, un cocodril, i no va ser del tot agradable, básicament perquè som uns happis!

i aquí el perquè....

La veritat és que feia molta calor, i sempre intentavem dormir ben aprop de l'aigua per fer-nos un bany i refrescar-nos, doncs després d'haver enclavat el cotxe atravessant un riu, hi haver hagut d'estirar amb el tractel que ens deixa rebentats, vam parar el cotxe en un lloc, prop d'una bassa per mirar si hi havia algun animal veven.

Doncs ens vam acostar a la bassa, i vam veure les petjes d'un ramat de bufals que havia passat feia poc, i com a exploradors molt flipats ens vam posar a seguir el rastres pel mig del bosc. Seguint seguint al final vam decidir tornar enrera, però vam perdre el rastre. Sabiem que teniem la carretera a l'esquerra, però haviem seguit el rastre mirant molt a terra i la perpendicular a la carretera no la teniem massa clara, així que ems vam perdre pel mig del bosc. Dues hores caminant a pas lleuger a pler sol pel mig de la sabana, amb herba a altura de la cintura, era com si estiguéssim preparant un apat de dimenge pels lleons, però al final deprés de dues hores vam trobar la carretera i vam aconseguir arribar al cotxe.

Molt cansats i assedegatss se'ns acodeix la brillant idea de fer un bany a la bassa. Doncs vinga, primer en Mia i al cap d'uns minuts en Gerard, mentres ens assecavem sota un arbre ens vam adonar que l'herba estava molt aixafada i que hi havia petjades de gos, però molt i molt grosses així que vam deduir que debien ser de lleó.

Vam dinar i havent dinat ens vam fer una altre bany. Ja començava a fer-se fosc, haviem improvitzat una mena de barraca per amagar-nos i passar desapercebuts quan els animals vinguéssin a beure aigua i així els poguéssim veure sense que ells s'adonéssin de la nostra presència. I mentre esperavem, paaatamm......, en gerard alarma de la presència d'un cocodril dins l'aigua.

Es veia el cap des el nas fins als ulls mirant-nos directament.

Ens quedem palplantats i dessidim sortir de l'amagatall que estava a mig metre de l'aigua.

Ens acabavem de banyar dues vegades en una bassa que feia uns 20 metres de radi i hi havia un cocodril........ encra ara estem flipant, quina santa sort!!!

Apartir d'aquest moment vam dessidir posar una mica més d'atenció, que això no són les gavarres!! així que vam dormir a dins el cotxe encomptes de al terra del bosc a la llum de la lluna.

El dia següent teniem ganes de veure animals, sabiem que era difícil perquè és època de pluges i l'herba és molt alta i els animals estan molt disperssats perquè troben aigua a per tot, però nosaltres masells, al tercer dia va la vençuda, i si si, vam començar a tirar amb el cotxe direccó al mig del parc, la zona més aillada de la civilització i...... primer un mono molt gros que també ens va deixar ben espantats.

El vam veure, vam baixar del cotxe perquè s'havia amagat i just ens movem cap a ell i va deixar anar un sant crit d'allò més greu i ronc que ens va deixar claríssim qui guanyaria en cas de batalla, per potes pujem al cotxe tanquem les portes i seguim.

Després veiem facoquers (una espècia de porc senglar, molt gros, amb uns ullals molt llargs i una crin super aixecada).

Vam seguir tirant i paaaatam.... el que anavem buscant, elefants, un grup d'uns 7 o 8 elefants, a part de gazeles i altres cervits de mida petita i normal. Més facoquers, més cervits i al final arrivem en un lloc que hi havia uns toronets i vam dessidir que era un bon lloc per passar la nit i fer avistaments des de dalt de la montanya.

Amb aquestes que en Gerard diu que no es troba bé i tdessideix estirar-se i reposar fent una migdiada llarga. Abans de sopar en Mia puja a la montanya i divisa un ramat d'elefants, una quinzena entre petits i grans, quin flipe!.

Fins ara haviem vist els animals per menys d'un minut ja que normalment tos escapaven del cotxe, però ara, des d'aquesta posició passavem desapercebuts, i podiem observar-los durant estones llargues, des de lluny i amb el llargavistes, però tot i ser lluny i amb llargavistes valia molt la pena.

Motivadissim baixa corrents cap a baix a dir-li a en Gerard i es troba una gazela amb un recent nascut que just podia còrrer, la mare s'espanta i marxa corrents, en Mia segueix corrents i la cria el segueix a ell pensant-se que és la seva mare, en Mia es para i la cabreta li arriva fins als peus, ara tenia una gazela entre brassos. Baixa a ensenyar-li a en Gerard i...... què fem??? la fem a la brasa?? però pobrica ens feia molta pena, amb uns plors que feia, la vam deixar una mica lluny i la mare la va venir a recollir.

El següent dia a les cinc del matí desperts per fer els primers avistaments del dia, en Gerard semblava que no tenia febra, així que pujem cap a dalt i començem a mirar. Un matí d'alló més efectiu, observem cervits, cocodrils a la bassa, en gerard fins i tot el veu sortir i té l'oportunitat de veure-li tot el cos, uns dos metres aproximadament. I no només això sinó que veiem un ramat d'antílops. Quines bestiarres tant grosses i majestuoses, ens quedem super parats, molt més gros que un cavall a part de ser extremadament robust, més les banyes de mig metre.

I el dia passa i veiem que tots dos tenim diarrea i els mal estars segueixen, passem una altra nit a la montanya i a punta de clar en Mia es desperta amb un bram que semblaria de bufal, no n'està segur així que encara no desperta a en Gerard, però a la que ho té clar, ja el desperta. En Gerard no els aconsegueix sentir, però en Mia insiteix de pujar a la montanya per mirar-los, quarts de sis de matí, ens rentem la cara i super sigilosament agafem els llargavistes i pujem a la muntanya i........ eureca!!! un ramat d'una trenta-cinquena de bufals.

Determinem la posició exacte d'on es troben i dessidim acostar-nos-hi. Entre els matolls, mig ajocats intentant no fer fressa aconseguim acostar-nos-hi a uns tres-cents o quatre-cents metres, però quan els veiem ja estaven marxant, tot i això vam veure'ls d'aprop.

Esmorzem i decidim tornar a la civilització, ja feia 5 dies que voltavem, i teniem diarrea i malestar creiem que portavem l'aigua infectada.

I seguint la tònica de sempre, perquè tornar pel mateix camí, si podem intentar trobar-ne un de nou? L'aposta de passar per una ruta nova va valdre la pena, va ser un matí memorable, elefants diriem que tres vegades dues vegades ramat de bufals, uns que ens van passar a 25 metres (per cert, són grossos amb ganes) i l'altra tot el ramat corrent junt en estampida a cent cinquanta metres del nostre cotxe, una grup de monos, molts cervits, facoquers, i finalment, la colmincació va ser un antílop mascle que ens va passar molt aprop del cotxe, que maco!!!

A part d'una altra enclavada de cotxe que ens va costar unes dues hores de treure, déu ni dò amb el faaaaaang!!!!

Més que satisfets vam tornar al poble a canviar l'aigua i a descançar que estavem molt cansats.

I amb aixó quasi cap foto, o bé no teniem temps o bé necessitavem objectius massa potents per poder obtenir una bona foto.

A més ens ha quedat per veure el rei de la selva (el lleó), així que ens queda una cita pendent.