Atravessant el desert

    Són tres quarts de deu del vespre, estem fets pols a part d'enterrats de sorra. El sol ja fa estona que s'ha post i les estrelles fan acte de presència. La nit es silenciosa i negra, no fa vent i la temperatura és molt agradable, convida a asseure's observant l'horitzó i a relaxar-se a gust per despedir al dia.

     Estem a ven pocs kilòmetres de la frontera sud del Sahara occidental amb Mauritania, ja fa tres dies que hem entrat al país i ens estem dirigint a Atar la capital de l'Ardar. Els últims dies hem tirat per una pista que va d'oest a est tot seguint la via del tren, són uns quatre-cents quilòmetres de pista de pràcticament sorra i més sorra, tot molt desavitat tot i que el mapa marca zones habitades, però de tres barraques i dues tendes en diuen poble aquí i en aquests 400 km només n'hi han tres o quatre, així que estem més sols que la una.

     Ahir vam aconseguir fer quasi 200 quilòmetres amb un matí i avui contavem fer el mateix, però no ha pogut ser. Hem quedat encallats a la sorra tres vegades i això ha fet que ven just arrivessim als 100 quilòmetres amb unes 5 hores.

     Estem rebentats ens hem aixecat a les sis i hem començat a tirar cap a quarts de nou, ahir vam haver d'arreglar un problema amb el circuit de refrigeració, però sembla que ha quedat solucionat, tot i que anem molt justos d'anticongelant, esprem no haver d'afegir aigua salada de la zona abans d'arribar a destí on en podrem comprar 5 litres.

     Portem aproximadament dues setmanes i mitja atravessant el sahara i déu ni dò, ens notem cada vegada més cansats, però alhora més cortits. Ens passen coses, però ens anem sentint més i més còmodes sobre el terreny, aprenem com conduir millor i com adaptar-nos millor a les condicions climàtiques de la zona. Dormim cada dia al cotxe i mengem de cuina pròpia, vivim al desert, ens passem el dia a sota el sol o a dins el cotxe, el vent ens marca la pell i el sol ens està deixant negres, a part de la dieta que ens està deixant als ossos.

     El primer encontra i entrenament va ser el desert de Marroc al sud de Zagora (M'hamid), vam atravessar de M'hamid a Foum Zguid passant pel llac Iriki, no haviem conduit mai per sorra i vam tenir el primer contacte, hem de confessar que en primer moment ens va sorprendre, el cotxe reaccionava de maneres molt diferents al que estavem acostumats, però bé, vam agafar-li el truc i vam seguir endavant, trossos de pedres i alguns amb pistes de sorra bastant embirollades, ens vam adonar que encara que volguessim cuidar el cotxe, moltes vegades la prioritat passa per donar gas i que sigui el que déu vulgui abans de passar a poc a poc i quedar encallats.

     Van ser més de 150 km i vam arribar a Foum-Zguid, d'aquí vam seguir per asfalt fins a Assa on vam girar seguint una pista de terra ara si ja direccó sud, directe al sahara occidental. El desert anava agafant diferents formes primer la pista era ben acondicionada, però en veure que ens haviem equivocat de carretera i estavem anant direcció oest vam haver de tirar per una pista alternativa Per sort el dia abans ens haviem trobat un motorista que ens va deixar copiar el road book i way points de la pista d'un dels rallys Paris-Dakar que arribava fins a Smara, la vam agafar i espectacular, una pista molt poc transitada, curva cap aquí i curva cap allá, vam passar per zones que valien molt la pena, però no va ser fàcil, molta pedra, una mica de sorra, bastants bots, però va valdre la pena, ara sí que ja ens sentiem fent aventura al bell mig del desert.

     Smara primera ciutat saharaui, la deixem al nord i a uns 50 km els militars ja no ens deixen seguir per la pista que ens marcava el mapa, dessidim tirar desert a través fins a trobar una altra pista del rally. Més i més desert, aquest cop bastant rápid i poca sorra, al final, però abans d'arribar a Guelta-Zemur vam perder un parell o tres d'horetes ja que les pistes es perdien entre les montanyes pedregoses de la zona i feia que a nivell d'orientació fós molt complicat, al final vam haver de fer nit sense haver assolit l'objectiu que teniem d'arribar al poble.

      Seguim rumb sud i el mateix de sempre, els militars no ens deixaven seguir per les pistes marcades i ens feien tornar cap al nord i ens obligaven a agafar la carretera asfaltada de la costa, vam obtar per la mateixa opció, anar a trobar la pista del dakar, aquest cop també pistes molt rápides, però poc marcades, grans extencions planes de pedretes i sorra compactada.

     I va ser així fins arribar a Dackhla on vam agafar la carretera asfaltada fins a Mauritania. Semblava que li anavem agafant el truc a conduir pel desert, haviem d'estar molt concentrats ja que els més de dos mil cinc-cents quilos de cotxe anant a quasi 70 km hora per pistes de pedres, clots i salts no és feina del tot fácil.

     Vam entrar a Mauritania, estavem curiosos del què ens esperava i de seguida ho hem vist. Des de que vam començar, portem molts dies anant per pistes i més pistes, portem uns tres mil quilòmetres per desert, i aquí ens acabem de trobar amb molta sorra. En quant a orientació és bastant fácil, ja que es va seguint la via del tren deixant-la sempre a l'esquerra i mirant de no acostar-s'hi gaire per no rebentar roda ja que està tot pler de ferros que són restes de les obres de construcció, tot i que anant a uns quants centenars de metres lluny encara de tant en tant ens trobem algun tros de rail enterrat a la sorra.

      És una pista bastant dura, no hi ha temps per despistarse, hi ha trossos que hi ha roderes, i d'altres trossos que les roderes desepareixen i hem de tirar sense por d'aixafar res pel mig de les dunes que s'eleven en totes direccions. Passar per les trassades no és gens fàcil, la sorra és molt tova i el cotxe s'enfonsa molt, però passar per fora traçada es complica, molts bots inesperats i alguna que altra pedra amagada. Sort que aquests cotxes estan fets per això, és una conducció molt dura, ara entenem el perquè de preparar el cotxe de la millor manera possible i el perquè d'un motor gros.

     Estem molt motivats, encara ens queda molt desert per endavant, i tot i fer una vintena de dies que conduim i vivim sota aquestes condicions extremes, de sol, vent, calor, fred, sorra, sequedat entre d'altres tenim moltes ganes de seguir, continuant amb el lema de passar per rutes alternatives, pistes poc transitades i regions perdudes d'aquest continent.

     La travesa trans-sahariana ens està donant molt i molt, estem contents d'aquesta elecció i cada vegada tenim més ganes de seguir explorant el desert. Potser, però, ens faltrà algun cavall més a dins el motor, però tenim els que tenim i intentarem fer-ho el millor possible.